EL NOSTRE NOM

EL NOSTRE NOM

          Qualsevol entitat o persona, des de que naix, té assignat un nom per a diferenciar-la de les demés. La Conselleria d’Educació també fa el mateix en els nous centres que crea però la seua proposta és impersonal; aquest nou centre era l’IES Alfafar quan naix per al curs 1993/1994. L’octubre de 1993 ens posem en marxa.
Érem del tot desconeguts al poble. Els alumnes que venien l’identificaven per la partida en la que estàvem ubicats i li deien d’institut de “Los Alfalares” que està en el “Barri Orba”, al costat del “Parque Alcosa”.  Uns anys després, per al curs 1996/1997 la Conselleria d’Educació transforma  el CP Jaume I  en un institut i aleshores a nosaltres en diuen IES Alfafar Nº 1 i als nous IES Alfafar Nº 2. Què hi ha res de més impersonal!.Els nous tingueren sort perquè adoptaren el nom del CP però nosaltres fórem creats en uns terrenys que havia cedit l’Ajuntament a la Conselleria d’Educació i no teníem avantpassats.
Estava decidit! Calia que ens batejarem per a que ens conegueren en el poble.
El dia 29 de juny de l’any 2000 , la directiva del centre inicià el procediment legal perquè la denominació “ IES 25 d’Abril” fòra pública en el DOGV.

 

QUÈ PASSÀ EL 25 D’ABRIL?

          El 25 d’Abril de 1707 es va produir una batalla decisiva en Almansa entre els exèrcits de Felip V de Borbó i Carles d’Austria. La derrota que patiren els seguidors de l’Arxiduc Carles, que érem els valencians, va significar la toma progressiva i ràpida de tot el Regne de València, fundat per Jaume I, per part de les tropes borbòniques.
Les conseqüències immediates que va patir el nostre regne consistiren en una brutal repressió i la supressió dels furs i de les nostres lleis, imposant les lleis i l’organització política de Castella. Tot passava a dependre del rei: va dividir el Regne en tres províncies, i va assumir el control judicial i civil on els amos foren els castellans.
          Aquesta situació generà la pobresa i el descontent i inclòs l’emigració a altres llocs. Els valencians patírem, a partir d’eixe dia, la destrucció política i una repressió militar  que acabà amb les nostres institucions com les Corts, la Generalitat i el Consell de Cents (que ja no hem tornat a recuperar), i sobretot la prohibició de l’ús de la nostra llengua en la vida pública i oficial.
És per tot el d’abans que el 25 d’Abril no és una data per a celebrar, però si per a tenir en la memòria i que no se’ns oblide que els valencians som un gran poble i que gaudíem d’autonomia respecte al rei i als nobles, és a dir, el que tenim ara només és la recuperació del que un 25 d’Abril ens llevaren per la força.